He aquí unos extractos de la crítica de Xavier Cester en el diario AVUI:
"La glòria de la veu humana
Per al melòman hi ha pocs luxes comparables al d'assistir a l'actuació d'una cantant en plenitud recreant-se fins a l'èxtasi en la glòria de la seva pròpia veu...
...La tria d'obres va ser de gran perspicàcia, no debades la soprano nord-americana es mou amb més comoditat en el terreny de l'efusivitat lírica i de l'encís que en el de l'esquinçament tràgic, gràcies a una veu vellutada i embolcalladora, una tècnica brillant i un registre agut espectacular (el mi del bolero d'I vespri siciliani, el re de Thais). La seva divisa és com la de Blanche a A Streetcar Named Desire de Previn: Magic's what I try to give to people. I de màgia n'hi va haver més que en tots els llibres de Harry Potter junts...
...La primera commoció arribaria amb una Thaïs estremidora, sobretot amb un exultant Dis-moi que je suis belle, la veu esclatant en mil colors i reflexos. Una etèria cançó de Marietta, de Die tote Stadt, i un dels seus rols cabdals, Rusalka, amb un himne a la lluna corprenedor, van ser altres punts àlgids...
...la Simfònica de Madrid va evidenciar, amb una corda poc conjuntada i un metall tosc, que el titular del Real encara té molta feina a fer. Això sí, l'escarransit (per informació, no per dimensions) programa de mà hauria d'haver esmentat el nom del concertino que va defensar amb delicadesa la Meditació de Thaïs...
...Amb totes les seves virtuts, Fleming pot caure en la temptació del narcisisme, de la mera exhibició de facultats portentoses, i una mica d'això hi va haver al Summertime i a O mio babbino caro. També es pot al·legar que el repertori italià no és el més idiomàtic per a Fleming, tot i unes impactants Io son l'umile ancella (el diminuendo al morrà final posava la pell de gallina) i un electritzant Ebben, ne andrò lontana que van tancar la vetllada davant el deliri d'un públic que va aconseguir una nova sortida de la soprano quan l'orquestra ja havia deixat l'escenari. Però, com diu Blanche DuBois, if that's a sin, then let me be damned for it! Damnats siguem tots."
Parece ser que el público de Barcelona se mostró más efusivo que el madrileño, y la Fleming lo agradeció cantando una propina más: "Ebben, ne andrò lontana" de LA WALLY de Catalani.
¡Qué rabia no poder ir!
Si alguien quisiera una traducción al español no tiene más que pedirlo...
¡Besos!